top of page
Aquest lloc s'ha dissenyat amb el creador de llocs web de
.com
. Crea el teu lloc web avui mateix.Comença ara

Assasí a Girona

 

Vaig entrar a la sala d’interrogatori de la comissaria de Girona. Hi anava a testificar.

- Buenos dias Fiona - va dir el policia-

- Buenos dias inspector - li vaig contestar

- Está dispuesta a explicarme su historia?

- Si.

 

Era el dia que marxàvem de colònies, el 9 de juny del 2015. A tothom li feia molta il·lusió menys a mi, no m’agrada passar tant de temps amb gent amb qui no em sento còmoda. Vaig seure a l'autocar sola, mirant per la finestra, desitjant que s’acabés.
De cop, l’autocar es va parar i el conductor va sortir a veure el que passava. El Toni, el meu company que seia al davant de l’autocar, va començar a cridar histèricament. Resulta que hi havia alguna cosa morta a l'asfalt. Com que tenia la cara i el cos destrossat no es podia saber si es tractava d’un animal o una persona. Es va sentir un cop fort a l'autocar. Després d’això no se sentia res, i el conductor no tornava. Durant el llarg silenci, es van sentir els sorolls del telèfon d’un professor. Es va posar en contacte amb la policia i va explicar el que passava. Tot seguit el professor amb més experiència va conduir fins a Girona sense esperar la policia. A l’arribar a Girona,  tothom parlava de l’estrany homicidi a la carretera N11 sentit a Girona. La resta del dia el vam passar caminant i descobrint Girona, l’incident de la carretera ja estava oblidat. A la nit, vam arribar a la casa de colònies i ens vam instal·lar en les habitacions respectives. En baixar a sopar, van fer el típic recompte d’alumnes i vam veure que ens faltava l’Oriol. Els professors, espantats, van buscar per les habitacions i ens van dir de buscar pel camp i pel bosc en grups de 10.

The groups were made randomly and I got stuck with Julia, Marc and Toni and other people. We started looking for our classmate in the forest with flashlights and calling out his name. After an hour without finding anything, we decided to go back to the farm house. As we were walking back, I suddenly stopped hearing walking sounds so I looked up from the ground and realized I was alone. I started running through the woods and I found Julia, Marc and Toni.

- Uf! Pensaba que me habia perdido - dije suspirando

- Estavamos cantando y de repente todos desaparecieron - dijo Toni

- Me ha pasado lo mismo, bueno, yo no estaba cantando - dije yo.

And as I said that, the sky rumbled with thunder and flashed with lightning while it started to pour.

- Alguien tiene paraguas? -  preguntó Julia y todos negamos con la cabeza.

We started running and we heard a gunshot. Toni was on the floor, screaming and crying in pain with blood gushing out of his stomach. As I hid behind a tree, I heard two more gunshots and silence, except for the painfully slow footsteps of the murderer. 

 

Sinopsis:

És la història d’un grup d’amics que van de colònies a Girona, per on hi ha un malèfic assassí. 

bottom of page